Benvolgudes amigues i benvolguts amics,

Aquest cap de setmana no ha estat com la resta. L’Eduard Soler, el meu sisè president, ha tingut un desgraciat accident de trànsit, i ens ha deixat.

Encara no m’ho crec. I s’ha fet estrany que la gent parlés de tu a twitter i a facebook. I jo no sabia què dir, ni què escriure. I mirava el teu twitter i aquell avatar-caricatura que t’havies posat fa poc i aquell dibuixet eres molt tu. Les teves ulleres, les teves celles espesses, i la teva melena…

L’adjectiu impactada es queda molt curt. Estic trista i rabiosa. Però si vas estar a casa meva dilluns passat! Vas venir a la reunió extraordinària on compartíem com de malament ho estem passant pels impagaments! I vas entrar a la sala amb la teva superbici i al sortir li vas donar un cop a la porta... Me’n recordo perfectament... Un de tants gestos quotidians que passen milions de vegades a casa i que mai no fixem a la nostra memòria.

I comparteixo la perplexitat amb Farmamundi i Justícia i Pau, les teves causes mare. Multimilitant. Com la majoria, però a la teva manera. La teva tasca a Farmamundi ha estat genial, i la teva farmàcia del carrer Ferran una oficina i un lloc de trobada per a molts i moltes, on tothom passava a veure’t, a saludar-te, a buscar consell o a petar la xerrada. I sí, d’acord, també pels descomptes. A mi sempre m’havia semblat una farmàcia una mica antisistema, com els negocis clandestins d’altres temps. I a Justícia i Pau t’havies enrolat fa poc, i en un moment complicat de l’entitat. Quan feia més falta.

Saps? Tinc molt bon record del teu pas per la junta. La presidència va ser només una part de la teva estada perquè vas fer molts anys de secretari. Vas ser presi de juny de 2006 a març de 2007, però vas ser a la junta des del 2002. Des de fora, sé que és difícil fer-se a la idea de la quantitat d’hores, esforços i disgustos que té intentar portar-me per bon camí. I ara potser ja és tard, però volia agrair-te tota la feina feta durant tots aquells anys, i encara després, perquè no et vas deslligar i em vas seguir representant a Madrid, a les coordinadores estatal i europea d’ONGD.

Sempre has seguit la meva activitat, sempre has estat actiu i sempre has participat. Sempre vas entendre que el treball en xarxa feia gran la teva entitat i ens feia grans a totes. Des del somriure, des de la senzillesa, sense grans discursos, recordant-te de tothom... I era divertit veure com l’equip tècnic es llençava sobre les bossetes plenes de mostres farmacèutiques que els portaves cada cert temps...

Hores d’ara no em crec que no tornaràs a aparèixer per facebook explicant que estàs de guàrdia a la farmàcia. I em sembla impossible pensar que cap de les bicicletes que veuré avui pel centre de Barcelona serà la teva. I que mai més ens trobarem amb els teus ulls en alguna reunió. Però pots estar ben segur que una part de tu ens acompanyarà sempre, tant com la convicció, construïda amb molts compromisos de llarg recorregut com el teu, que les coses poden ser diferents si no ens rendim.

Jo et recordaré sempre entrant per la porta, amb la bici sota el braç i amb aquell somriure tan xulo. T’enyorarem, et trobarem a faltar, i encara que sapiguem que el teu buit no l’omplirà ningú, et tindrem present. Vindràs a la nostra ment en moltes ocasions, perquè eres present en moltes lluites i en molta gent, i ens continuaràs acompanyant des d’on siguis.

La Fede som tots i totes i no és ningú. Puc tenir parets o no, perquè això no em constitueix. La Fede és un esperit de treball col·lectiu i a vegades és difícil transmetre-ho. I poques vegades sabem posar-li cara. Avui, té la teva.

Eduard, moltes gràcies per tot el que has fet per tothom. Pel teu compromís i, sobretot, pel teu somriure. I tota la força i tots els ànims per als de casa teva, i tota la nostra energia positiva per a la teva dona, la Mònica. Quan estigui millor volem que sàpiga com t’estimàvem. I per això, i perquè veiem que la gent té ganes de dir-ho, hem obert un blog perquè tothom bolqui el que vulgui. http://eduardsolercuyas.wordpress.com/

Seràs sempre amb nosaltres.

Vetlla: dimarts 29, a partir de les 18 h, al tanatori de Sant Gervasi.

Funeral: dimecres 30, a les 11 h, a la Parròquia de la Bonanova.

La FCONGD