Des de 1989 l’Educació per al Desenvolupament –EpD– ha estat present a la Junta de la Federació, amb una vocalia compartida d’Educació i Formació.

 

No va ser, però, fins l’any 2004 que la Comissió pren el caire que avui té. L’any 2000 la FCONGD encarrega a l’Andrea Ferrandi un breu estudi per analitzar la qualitat del material d’EpD de les ONGD, que es tradueix en un article a la publicació Relacions Sud-Nord, Què fem a Catalunya 2001. El 2003 la Federació realitza el Diagnòstic sobre l’ús dels materials educatius a les ONGD per part dels centres escolarsque es presenta en un taller a les entitats l’any següent. Aquests tallers són l’espai per descobrir la necessitat de treballar conjuntament i revaloritzar aquest àmbit. És llavors que es gesta la idea de crear una comissió específica de treball. L’activitat regular de la Comissió comença el març de 2005.

Des d’un inici s’identifica la necessitat de redefinir el concepte, els materials i els àmbits d’intervenció de l’EpD, així com de reorientar la relació de les ONGD amb les escoles i coordinar-se amb l’administració i amb tots els agents educatius. Per tot aquest esforç es demana suport tècnic a la FCONGD, que l’any 2007 es consolida amb una persona tècnica encarregada d’EpD en exclusivitat.

 

Una de les primeres accions de la Comissió és la classificació de recursos d’EpD de les ONGD federades per tal de catalogar i aplegar els recursos de les entitats. Amb el temps, aquella primera base rudimentària es converteix en el CREpD (Centre de recursos d’EpD) una eina interactiva on totes les entitats federades poden penjar els seus recursos didàctics.

Però aquesta catalogació no hauria estat possible sense la paral·lela reflexió entorn a l’EpD. Els primers contactes amb la Comissió d’EpD de la CONGDE permeten constatar que hi ha preocupacions comunes, tant a l’estat com a Europa, i que hi calen estratègies col·lectives. El document de la CONGDE, Educación para el Desarrollo: estrategia imprescindible para el desarrollo, planteja la necessitat de superar antigues pràctiques i concepcions de l’EpD, i concebre-la com una eina imprescindible per a la cooperació internacional. La reflexió entorn a aquest document anima la Comissió d’EpD a realitzar el seu propi, L’Educació per al Desenvolupament: una estratègia imprescindible, que l’aprova l’Assemblea General l’octubre de 2007 i es converteix en el document marc de la FCONGD a Catalunya.

 

Aquesta publicació ha permès portar a terme un treball d’incidència amb les administracions públiques, dins el propi sector, i amb altres actors educatius i de comunicació, que ha consolidat l’EpD a Catalunya com un procés per a la transformació social vers un món més just i solidari. Des de llavors fins ara, la Comissió d’EpD no ha deixat de créixer, i s’ha convertit en un espai de consens i participació de les federades, que reivindica amb força l’aposta contundent vers una educació cap a la transformació social.

 

Per això la Comissió continua afrontant nous reptes: el treball en xarxa a través de la Confederació, que permet unir esforços i intercanviar experiències (com l’ampliació del CREpD en el CREdu xPxDHxDesnv); la participació en espais de diàleg i trobada entre escoles i ONG a través de la XECMón, o la investigació i la formació sobre competències i currículum escolar i EpD; l’aprofundiment en una cultura avaluativa de qualitat adequada a l’EpD; o l’obertura a d’altres actors que també estan impulsant una educació crítica i transformadora com a estratègia imprescindible per consolidar una ciutadania global i solidària.

 

Ara cal continuar exigint un full de ruta del govern català que defineixi els objectius, les línies de treball, els actors i els objectius que volem assolir en EpD, i que garanteixi els mitjans per aconseguir-ho.