Preguntes Més Freqüents
     

 

 

 

Són moltes les preguntes que ens han plantejat les persones que truquen o vénen a la Federació per demanar informació al voltant de nombroses qüestions respecte a la cooperació al desenvolupament i la solidaritat en general. Moltes de les respostes que donem no estan incloses en el nostre àmbit estricte de treball, però hem volgut sempre donar un servei d'informació el més ampli possible, conscients de la dificultat o la urgència que moltes vegades implica trobar aquella entitat que ens pugui resoldre un problema concret.

Per aquest motiu, hem volgut tractar en aquest apartat unes quantes d'aquestes qüestions que més demanda d'informació han generat en el si de la Federació.

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

Què és una ONGD?

Com puc crear una ONGD?

Tinc material divers del qual em vull desfer. On el puc donar? És possible que pugui ser aprofitat per la població d'algun país empobrit?

Com puc anar a un país del Sud a treballar o col·laborar de forma voluntària com a cooperant?

De quina manera puc ajudar en cas d'emergència humanitària?

Poden rebre tractament o operar-se a Catalunya persones malaltes d'un país del Sud?

Com puc assegurar-me que els fons arriben a la seva destinació?

Què és l’Educació per al Desenvolupament?

Quina relació hi ha entre Educació per al Desenvolupament i Sensibilització?

Què són les ONG amb “D” de Desenvolupament?

Què és el comerç just?

Què és el turisme responsable?

 

 

Què és una ONGD?

Una Organització No Governamental per al Desenvolupament (ONGD) és una entitat amb una estructura jurídica d'associació o bé de fundació (totes les ONG són associacions o fundacions), amb personalitat jurídica pròpia, l'objectiu bàsic de la qual és ajudar a canviar les relacions Sud-Nord, o el que és el mateix, les injustes i desequilibrades relacions entre els països enriquits (Nord) i empobrits (Sud). Els projectes de desenvolupament, la sensibilització i la reivindicació d'aquestes desigualtats i les polítiques que les justifiquen són les principals eines que utilitzen les organitzacions per assolir els seus objectius. Els estatuts de cada ONGD recolliran les finalitats altruistes per les quals es creen.
A més, d'acord amb l'article 1.1 del Codi ètic i de conducta per a les ONGD, una ONGD no ha de perseguir cap afany de lucre i ha de gaudir de total independència respecte a qualsevol instància governamental o intergovernamental. Tampoc no pot dependre formalment de cap partit o organització política, ni tenir representants d'administracions públiques als seus òrgans de poder.
Les ONGD són els principals actors de la cooperació no governamental. Una ONGD pot finançar-se amb fons propis de l'entitat (aportacions privades) i/o mitjançant les subvencions que les diverses administracions obren a través de convocatòries públiques per a aquesta finalitat.


Com puc crear una ONGD?

Per fer una ONGD, heu de crear abans una associació o una fundació i establir expressament als estatuts que us constituïu com a ONGD, és a dir, que la vostra finalitat és treballar per la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional. Per crear una associació o una fundació, podeu obtenir més informació a la pàgina web de Torre Jussana: http://www.bcn.es/tjussana Us facilitem la nova adreça de Torre Jussana:

Torre Jussana, Centre de Serveis a les Associacions
Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 30 - 08035 - Barcelona
Tel. 932 564 118
Correu-e: tjussana@bcn.cat

La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya disposa d'un registre d'entitats (tel. 93 316 41 00).

 

Tinc material divers del qual em vull desfer. On el puc donar? És possible que pugui ser aprofitat per la població d'algun país empobrit?

Tot i que les entitats que formen part de la Federació impulsen projectes de cooperació a llarg termini i es mostren crítiques amb un plantejament purament assistencial de la cooperació al desenvolupament, podem destacar la feina duta a terme pel Banc de Recursos, ONG federada, que recull material divers per portar a països del Sud. De forma prioritària, s'ocupen de la recerca i enviament posterior de:

- Equips informàtics (ordinadors a partir de PENTIUM, impresores, escànners, etc.).
-Material medicoquirúrgic (aparells per a diagnòstic, quiròfan i atenció primària, instrumental, material d'òptica...).
- Maquinària agrícola (tractors, bombes d'aigua, etc.).
- Material escolar (quaderns, llapis, jocs didàctics...).
- Màquines de cosir domèstiques i industrials.
- Màquines per a tallers-escoles (mecànica, fusteria, electricitat, etc.).
- Maquinària per a obres públiques (retroexcavadores, motonivelladores, pales...).
- Llibres de lectura i consulta actuals en castellà (enciclopèdies, manuals tècnics, novel·les, etc.).

No hi accepten: ordinadors antics, màquines avariades, aparells mèdics antics o excessivament voluminosos (per exemple rajos x de columna o que no permetin realitzar plaques radiològiques), ortopèdies, etc. Tampoc llibres de text, electrodomèstics, mobles, medicaments, roba usada, aliments.

Més informació al Banc de Recursos: tel. 93 217 71 54. Web: www.bancderecursos.org

Altres entitats i materials que recullen:

-Fundación Pachamama: llibres de lectura i consulta en castellà. Tel. 93 451 71 11.
-Fundació Formació i Treball: roba, joguines, objectes de la llar, mobles, etc. La Fundació Formació i Treball, promoguda per Càritas Diocesana de Barcelona gestiona, entre altres objectius, la recollida i l'arranjament de roba, mobles i altres béns. Bona part d'aquesta recollida permet que persones, famílies o equipaments socials amb poc recursos econòmics puguin cobrir les seves necessitats bàsiques de forma completament gratuïta o bé a preus simbòlics. La resta es posa a la venda a les botigues Farcells. A part de donar llocs de treball, la venda d'aquests productes permet finançar les activitats socials de la Fundació. Molts dels productes donats s'han de rentar, planxar, arranjar o restaurar: això permet a moltes persones aprendre a treballar i adquirir les condicions d'empleabilitat que avui demana el mercat laboral. Més informació: tel. 93 303 41 00. Web: www.fundacioitreball.org

Informació important respecte a les donacions de medicaments:

Sovint pensem que enviar medicaments que nosaltres ja no usem pot pal·liar la manca d'accés de les poblacions del Sud. Però això no és així. Des de l'any 2000 fins al desembre de 2002, diverses ONG sanitàries de l'Estat espanyol van tirar endavant la Campanya Saber Donar. Un dels objectius de la campanya era evitar les donacions inadequades de medicaments. Fruit de la campanya, la majoria d'administracions públiques van canviar les seves pràctiques. Actualment, la recollida de medicaments es fa a través de les farmàcies (a Catalunya, a través dels punts SIGRE) i té com a objectiu la correcta eliminació dels fàrmacs i en cap cas l'enviament de medicaments retornats als països empobrits. Ens cal, però, garantir l'accés als medicaments a tota la població mundial. Et suggerim algunes propostes: Revisa els teus hàbits de consum en general i de consum farmacèutic en particular. Moltes de les donacions es deriven del consum excessiu de medicaments en el Nord. Informa't de les polítiques de les diferents indústries farmacèutiques respecte a la investigació, la producció i la distribució als països empobrits. Amb aquesta informació se t'obren un munt de possibilitats: decidir a quina empresa farmacèutica compres els medicaments que necessites, escriure cartes en què t'interesses o et queixes del tracte que dispensen als països empobrits… Participa a les campanyes que realitzen diverses ONG les quals reclamen l'accés a medicaments essencials. El suport econòmic a aquestes campanyes i, sobretot, la pressió ciutadana són eines imprescindibles i molt útils per exigir a governs i indústries un canvi en la seva actitud. Difon aquest missatge entre les teves amistats. Fes conèixer la campanya "Medicaments que no curen" als qui t'envolten, perquè també s'informin de la difícil situació que viuen els països empobrits pel que fa a l'accés als medicaments essencials. Més informació a: www.medicamentsquenocuren.org

Alguns exemples de donacions inadequades:

Centreamèrica, 1998 - Van arribar-hi medicaments amb etiquetes il·legibles i amb noms de marques comercials no identificables amb el seu nom genèric, que no van poder utilitzar-se, malgrat la urgència originada pels efectes de l'huracà Mitch.

Bòsnia-Herzegovina, 1992-1996 - De les 35.000 tones de medicaments que hi van arribar com a donatius, 17.000 eren medicaments no vàlids que havien de ser eliminats. Amb els diners necessaris per a la seva destrucció apropiada (uns 5.000 milions de pessetes), es podrien cobrir les necessitats bàsiques de salut de 2 milions de refugiats, durant 5 anys.

Sudan, 1990 - Es van rebre solucions per a lents de contacte i estimulants de la gana, destinats a una població que passa fam.

Com puc anar a un país del Sud a treballar o col·laborar de forma voluntària com a cooperant?

Segons la vostra experiència i/o formació en el camp de la cooperació internacional podreu accedir a les diferents ofertes per treballar com a cooperants en algun país empobrit. Les ofertes per marxar a un país del Sud són escasses i demanen normalment un perfil molt específic, no només respecte a la formació concreta per poder desenvolupar aquella tasca, sinó sobre el coneixement de la realitat del país i la formació addicional que hi hagueu adquirit sobre la cooperació al desenvolupament (cursos, postgrau, màsters, etc.). A més, també és important el fet d'estar ja col·laborant amb alguna entitat de caire social.

Si voleu rebre-hi més informació, us podeu presentar directament al Servei d'Informació de la Federació, l'atenció personal del qual funciona totes les tardes, de dilluns a dijous, de 16 a 19 hores. Les consultes telefòniques també s'atenen en aquest horari.

 

De quina manera puc ajudar en cas d'emergència humanitària?

En casos d'emergència humanitària, la millor manera d'actuar és mitjançant l'aportació en diners als comptes corrents de les diverses campanyes que per a l'acció humanitària obren les diferents entitats. L'ajut humanitari apropiat es fa sempre segons la demanda del país que pateix la situació d'emergència. Després de fer-hi l'avaluació de les necessitats, les ONG fan la crida perquè la ciutadania pugui participar en la solidaritat entre les poblacions que ho necessiten. Per aquest motiu i amb l'objectiu d'aconseguir-ne una major eficàcia i eficiència en la resposta, les iniciatives promogudes per part de la població que hi vulgui participar, es vehiculen mitjançant un compte corrent. Hem de saber que les donacions apropiades en forma de material, normalment no són aquelles que espontàniament recull la població solidaritzada, ja que sovint aquestes o bé no hi arriben, o són desconegudes o impròpies per a la població afectada (aliments, roba, etc.). Amb les aportacions dineràries, les ONG podran adquirir aquells productes que, després de l'avaluació de les mancances i del coneixement de la societat afectada, han valorat com a necessaris i, a més, a uns preus més assequibles.

 

Poden rebre tractament o operar-se a Catalunya persones malaltes d'un país del Sud?

Són freqüents les trucades de persones que volen ajudar a traslladar a Catalunya algun familiar o conegut malalt en algun país del Sud, perquè aquí pugui ser atès i rebre el tractament adequat

L'Oficina de Cooperació Sanitària Internacional i Salut Migracional del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya rep durant l'any múltiples peticions i autoritza normalment el tractament de casos puntuals i que no necessiten d'una intervenció prolongada. Al mateix temps, han de ser casos que no puguin ser tractats al país d'origen i per al tractament del qual el malalt no disposi de recursos suficients.
Com a pas previ a la possible autorització, l'Oficina demana la història clínica completa on consti l'estat clínic actual, el diagnòstic de presumpció, el tractament recomanat i les proves realitzades fins al moment. Tots aquests documents seran estudiats per un comitè d'avaluació que decidirà si el cas és tributari de rebre tractament.
Al mateix temps, també caldrà el suport i el compromís d'una ONGD internacional, o que treballi en el país, que avali el cas i certifiqui que es farà càrrec de totes les despeses no sanitàries generades pel trasllat del pacient i pels seus acompanyants: allotjament i manutenció, desplaçaments i viatge d'anada i tornada al país d'origen.

 

Com puc assegurar-me que els fons arriben a la seva destinació?

Les ONGD han de ser transparents en la utilització que fan dels fons destinats a la cooperació per al desenvolupament. Per aquest motiu, les ONGD tenen l’obligació de respondre a totes aquelles persones que sol·licitin aquesta informació, siguin o no persones que col·laboren amb l’entitat. A més, les ONGD tenen el deure de publicar a les seves memòries i comptes anuals la destinació dels diners que maneguen, i moltes organitzacions se sotmeten voluntàriament a auditories externes amb la finalitat de transparència respecte als seus recursos.

 

Què és l’Educació per al Desenvolupament?

L’educació per al desenvolupament s’ha d’entendre com un procés que, a través del coneixement i l’anàlisi crítica de la realitat, genera reflexions, actituds i accions crítiques en les persones i les fa subjectes responsables i actives (compromeses), a fi de construir una societat civil, tant al Nord com al Sud, compromesa amb la solidaritat (entesa com a corresponsabilitat en el desenvolupament en què estem totes les persones implicades) i amb la transformació de les estructures i les relacions injustes. (Definició de la Comissió d’Educació per al Desenvolupament de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament).

 

Quina relació hi ha entre Educació per al Desenvolupament i Sensibilització?

L’educació per al desenvolupament no té límits conceptuals definits. L’aprenentatge que promou es conforma de quatre dimensions: sensibilització, formació, investigació i incidència política i mobilització social. Aquestes dimensions estan interrelacionades entre sí i poden donar lloc, a la vegada, a moltes actuacions i poden ser portades a terme per diferents actors. En ocasions aquestes diferents dimensions han estat considerades equivalents però només la interacció de totes elles pot suposar una transformació social i, per tant, complir amb l’objectiu final de l’educació per al desenvolupament. La sensibilització constitueix el primer pas per a la conscienciació, i ajuda a trencar amb el cercle viciós d’ignorància-indiferència-ignoràcia. És en aquesta mesura que la sensibilització es considera una dimensió més de l’EPD. La sensibilització no és un procés educatiu continu, és puntual. Possibilita arribar a sectors de població que és molt difícil que participin en espais d’educació formal i no formal i pot ser l’element motivador per iniciar processos d’EPD, investigació o incidència política. La millor sensibilització seria aquella que contribueix a l’EPD. Les accions de sensibilització tenen com a objectiu donar a conèixer alguns aspectes de la realitat, fer denúncia i/o qüestionar idees, creences i valors preconcebuts, a partir de la comprensió i de la identificació afectiva.

 

Què són les ONG amb “D” de Desenvolupament?

Són organitzacions no governamentals que basen el seu treball principalment en la cooperació per al desenvolupament, la solidaritat internacional i l’acció humanitària. Organitzacions estables que disposen d’un grau mínim d’estructura.

Com a ONG, aquestes organitzacions han de disposar d’una estructura estable i no tenir afany de lucre. Els seus beneficis reverteixen en el desenvolupament dels seus programes i projectes. Tenen, a més, un ampli suport i presència social. Són independents i escullen lliurement les seves contraparts (ONG de països del Sud) i els seus objectius i estratègies d’acció. Han de ser transparents en la seva política, en les seves pràctiques i en els seus pressupostos, i han de facilitar el control extern de les seves activitats i els seus recursos. Com a ONGD, doncs, han de basar, a més, les seves activitats i articular els seus objectius d’acord amb els principis de la cooperació al desenvolupament, la solidaritat internacional i l’acció humanitària.

 

Què és el comerç just?

El comerç just és un sistema basat en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional. Contribueix al desenvolupament sostenible ja que ofereix millors condicions comercials i assegura els drets de productors i treballadors desafavorits, especialment al Sud (països empobrits).

El comerç just, també anomenat comerç alternatiu, és un moviment internacional format per organitzacions del Sud i del Nord, amb el doble objectiu de millorar l’accés al mercat dels productors més desafavorits i canviar les injustes regles del comerç internacional. La novetat és que les organitzacions no es limiten a transferir recursos per crear infraestructures, capacitar o prefinançar els grups productors, sinó que participen activament en la comercialització mitjançant la importació, distribució o venda directa al públic. A més, duen a terme una important tasca de denúncia i conscienciació.

(Definició extreta de la Coordinadora Estatal de Comerç Just. Web: www.e-comerciojusto.org/es/)

 

Què és el turisme responsable?

Tradicionalment, les ONGD catalanes han dedicat importants esforços a l’organització de viatges a països del Sud. La concepció d’aquests viatges ha estat diversa segons el concepte i la funció que se’ls atribuïa.

La Xarxa per un turisme responsable (www.turisme-responsable.org) defineix el turisme responsable com un moviment que planteja:

- La recerca de models de desenvolupament turístic sostenible i específic per a cada zona de destinació i que, per això, ha de tenir en compte les seves variables socials, econòmiques i mediambientals.

- La denúncia dels impactes negatius que el turisme genera i l’acció de solidaritat amb els col·lectius afectats.

- El reclam de responsabilitat dels turistes, tour-operadors i empreses, institucions i població amfitriona a l’hora d’afavorir models turístics sostenibles.

Es tractaria de repensar els viatges a països empobrits com a eines d’un programa de sensibilització que, en termes amplis, incideixen tant sobre el fenomen de les desigualtats Nord/Sud i la realitat d’aquests països, com sobre la mateixa forma d’entendre el viatge i el contacte entre persones procedents de realitats molt diferents.

 

 

 

   
  Inici